El dojo
On entrenem, com es cuida l'espai i què hi trobaràs quan arribis.
Un espai per a les arts marcials
El nostre dojo és un espai gran i diàfan destinat exclusivament a la pràctica i l'ensenyament de les arts marcials. Està supervisat i gestionat pel director tècnic i els instructors de l'associació; però com que és responsabilitat de tothom, i no només dels instructors o del professor, el mantenen i el cuiden els estudiants.
El dojo és un lloc ideal per aprofundir en l'estudi i la comprensió de les arts marcials, i per conèixer tota mena de persones independentment de la seva edat, sexe i ocupació.
Com s'hi entra i com se'n surt
L'etiqueta del dojo, el 礼法 reihō, no és cerimònia: és la manera que quaranta persones descalces comparteixin un terra sense fer-se nosa. Ningú espera que la sàpigues el primer dia, i ningú et corregirà amb mala cara. Això és tot el que cal saber.
- El calçat es queda a la vora. Al tatami s'hi entra descalç, sempre. Deixa les sabates amb les puntes cap enfora, per poder posar-te-les sense girar-te.
- Saluda en entrar i en sortir del tatami. Dret, mirant al front del dojo, una inclinació breu. És el que separa el carrer del lloc on entrenaràs.
- Saluda el teu company abans i després. Abans es diu お願いします onegaishimasu; després, ありがとうございました arigatō gozaimashita.
- Si arribes tard, canvia't, seu en seiza a la vora del tatami i espera que l'instructor et faci un senyal. No creuis per davant seu.
- Res d'anells, rellotges ni arracades, i les ungles de mans i peus curtes. Totes dues coses fan mal, i no a qui les porta.
- El keikogi net, cada dia. S'entrena molt a prop d'una altra persona.
- No es menja ni es beu al tatami, i el mòbil es queda al vestidor.
- Al final es neteja entre tots. Són cinc minuts i no és feina dels principiants: és de tothom, i el director tècnic també escombra.
La primera vegada, pas a pas
Arribes quinze minuts abans. T'ensenyem on és el vestidor, et canvies amb roba còmoda de màniga llarga i surts a la vora del tatami. Algú t'explicarà les dues o tres coses de la llista de dalt: ningú espera que les sàpigues.
La classe comença asseguts en seiza, amb una salutació al front del dojo i una altra entre l'instructor i el grup. Després hi ha un escalfament i uns exercicis d'ukemi, la caiguda, que és el primer que s'aprèn i el que més es repeteix. Tot seguit l'instructor mostra una tècnica i es practica per parelles, canviant de company diverses vegades. Es tanca amb un exercici de respiració i una altra salutació.
Dura una hora. No hi ha marcador i no guanya ningú. Si alguna cosa et molesta, es para i ja està: es diu i es para.
El shōmen
El front del dojo, el 正面 shōmen, és la paret cap a la qual se saluda. A la nostra hi ha una cal·ligrafia i un retrat del fundador, Morihei Ueshiba. La salutació no va dirigida a una persona ni a una religió: reconeix que allò que es practica aquí ho van construir altres abans, i que un ho rep en préstec.
A l'entrada del tatami hi ha a més una frase que no és japonesa d'origen: 唱えよ、友、そして入れ, «parla, amic, i entra». Qui la reconegui sabrà d'on ve. Qui no, té la traducció just a sota.
Els nostres espais
A més de l'activitat al dojo, Aikido Musubi ofereix classes en altres espais de Barcelona i rodalia. Actualment fem classes al Poliesportiu Municipal Marina-Besòs, al Complex Esportiu Municipal Espronceda i a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, acostant la pràctica de l'aikido a nous entorns i comunitats.
