Glossari

dōjō

El lloc on s'estudia el camí. No és un gimnàs: s'hi entra i se'n surt saludant.

tatami

L'estora sobre la qual es practica. Dona nom a tot el terra, encara que avui sigui d'un altre material.

shōmen

El front del dojo, on pengen la cal·ligrafia i el retrat del fundador. S'hi saluda.

kamiza

El costat d'honor del dojo, al costat del shōmen.

shimoza

El costat oposat al kamiza, on se situen els estudiants.

dōjō-chō

El responsable del dojo. A Aikido Musubi, Pablo Martín.

sōji

La neteja del dojo. La fan els estudiants i forma part de la pràctica.

kōishitsu

El vestidor.

rei

La salutació. Obre i tanca la classe, i també cada pràctica amb cada company.

onegaishimasu

«T'ho demano, si us plau.» Es diu al company abans de practicar-hi.

arigatō gozaimashita

«Moltes gràcies.» Es diu en acabar.

seiza

Seure sobre els talons. Així comença i acaba cada classe.

mokusō

Un moment breu de silenci amb els ulls tancats, abans o després de la classe.

hajime

«Comenceu.»

yame

«Pareu.»

kōtai

«Canvieu»: de paper o de company.

dōzo

«Endavant», «si us plau, passa».

shitsurei shimasu

«Disculpi la molèstia.» Es diu en entrar o sortir del tatami fora de temps.

sumimasen

«Perdó», «disculpi».

hai

«Sí», i també «entès».

sensei

«El que va néixer abans.» El qui ensenya.

shihan

«Model a seguir.» Títol de l'Aikikai per als mestres de grau alt.

shidōin

Instructor titulat per l'Aikikai. El títol de Pablo Martín.

fukushidōin

Instructor auxiliar titulat, un esglaó per sota de shidōin.

dōshu

«L'amo del camí.» El cap de l'escola; avui Ueshiba Moriteru.

kaiso

El fundador. Per a l'aikido, Morihei Ueshiba.

Ō-Sensei

«Gran mestre.» Com s'anomena Ueshiba dins del dojo.

senpai

Qui fa més temps que practica que tu.

kōhai

Qui en fa menys.

uchi-deshi

Alumne que viu al dojo i el cuida a canvi de l'ensenyament.

kyū

Els graus anteriors al cinturó negre. Es numeren a la baixa: 5è, 4t, 3r…

dan

Els graus a partir del cinturó negre. Es numeren a l'alça.

yūdansha

Qui ja té grau dan.

shinsa

L'examen de grau.

keikogi

La roba de pràctica. Per a les primeres classes n'hi ha prou amb màniga llarga.

obi

El cinturó.

hakama

El pantaló ample plissat. A molts dojos el vesteixen els graus dan.

zōri

Les sandàlies per anar del vestidor a la vora del tatami. Al tatami s'hi entra descalç.

bokken

El sabre de fusta.

jō

El bastó de fusta, de metre i escaig.

tantō

El ganivet de fusta, per a les tècniques de desarmament.

buki

Les armes, en general.

suburi

Talls a l'aire, repetits. Els vuit suburis de bokken són la base del programa d'armes.

kesa

La diagonal de l'espatlla al maluc oposat, per la caiguda del mantell d'un monjo. Els talls de jō en surten.

uchiotoshi

Colpejar cap avall l'arma de l'altre. En jō apareix amb diverses empunyadures: junte, kaete, keshi.

ukemi

La caiguda. La meitat de l'aikido consisteix a aprendre a rebre sense trencar-se.

tai-sabaki

El desplaçament del cos per sortir de la línia de l'atac.

irimi

Entrar. Ocupar l'espai de l'atacant en lloc de recular.

tenkan

Girar sobre el peu avançat per acompanyar la força en lloc de xocar-hi.

omote / ura

Les dues versions de gairebé tota tècnica: la que entra per davant i la que gira per darrere.

ma-ai

La distància justa entre dues persones. Ni tan a prop que faci nosa ni tan lluny que no hi arribi.

zanshin

L'atenció que queda després d'acabar. La tècnica no s'acaba quan l'altre cau.

kokyū

La respiració, i per extensió el temps interior del moviment.

tanden

El centre, dos dits sota el melic. D'allà surt el moviment.

kamae

La postura de guàrdia.

hanmi

El cos de perfil, un peu avançat. La postura bàsica.

shikkō

Caminar de genolls.

suwari-waza

Tècniques amb tots dos de genolls.

hanmi-handachi

Un de genolls i l'altre dret.

tachi-waza

Tècniques dretes.

ushiro-waza

Tècniques contra atacs per l'esquena.

tori / uke

Qui fa la tècnica i qui la rep. S'alternen sense parar.

ai-hanmi / gyaku-hanmi

Mateix peu endavant tots dos, o peus contraris. Canvia l'angle i amb ell tota la tècnica.

uchi / soto

Per dins o per fora del braç que ataca. Kaiten-nage es demana de les dues formes.

jōdan / chūdan / gedan

Alt, mig i baix. L'alçada a què es treballa: a 1r kyū l'ikkyō de morote-dori es demana a les tres.

futari-dori

Dos que agafen alhora. Des de 3r kyū és el punt de partida del randori.

hara

El ventre, i per extensió el centre del cos. La tècnica en surt, no dels braços.

awase

Ajustar-se a l'altre: el seu temps, la seva direcció, la seva distància. Abans de fer res cal coincidir.

shōmen-uchi

Tall vertical al cap.

yokomen-uchi

Tall diagonal al pols.

tsuki

Cop directe, normalment a l'abdomen.

katate-dori

Agafada d'un canell amb una mà.

morote-dori

Agafada d'un canell amb les dues mans.

ryōte-dori

Agafada dels dos canells.

kata-dori

Agafada de l'espatlla.

mune-dori

Agafada de la solapa.

ushiro ryōte-dori

Agafada dels dos canells per darrere.

ushiro ryōkata-dori

Agafada de les dues espatlles des de darrere.

ushiro kubi-shime

Estrangulació des de darrere, normalment amb l'altra mà subjectant un canell.

ikkyō

«Primera ensenyança.» Control del colze.

nikyō

«Segona.» Torsió del canell cap endins.

sankyō

«Tercera.» Torsió en espiral del braç.

yonkyō

«Quarta.» Pressió sobre el nervi de l'avantbraç.

gokyō

«Cinquena.» Variant d'ikkyō per al desarmament del ganivet.

irimi-nage

«Projecció entrant.»

shihō-nage

«Projecció a les quatre direccions.»

kote-gaeshi

«Volta de canell.»

kaiten-nage

«Projecció giratòria.»

tenchi-nage

«Projecció cel i terra.»

koshi-nage

Projecció de maluc.

kokyū-hō

L'exercici de respiració amb què sol tancar-se la classe.

osae-waza

Tècniques de control a terra.

nage-waza

Tècniques de projecció.

kokyū-nage

Projecció de respiració. No hi ha palanca: es condueix el desequilibri fins al final.

sumi-otoshi

«Caiguda al racó.» Es deixa caure l'uke cap al seu racó cec.

jūji-nage

Els dos braços creuats en deu, 十, i la projecció en surt.

ude-kime-nage

Projecció estenent el colze. El braç s'estira, no es recargola.

hiji-kime-osae

Immobilització amb el colze estès contra el terra. Apareix a 1r kyū a tots els atacs.

ude-garami

El braç enrotllat sobre si mateix. Al programa apareix en hanmi-handachi.

maki-otoshi

Enrotllar i deixar caure. Es demana de yokomen i també al jō.

aikidō

«El camí de la unió amb l'energia.»

aiki

Unir la pròpia energia amb la de l'altre en lloc d'oposar-s'hi.

ki

L'energia, l'alè, la intenció. La mateixa síl·laba que obre aikidō.

budō

«La via marcial.» Les arts marcials enteses com a camí, no com a esport.

dō

El camí. La mateixa paraula que en aikidō, judō o karatedō.

keiko

La pràctica. Literalment «pensar en l'antic»: es repeteix una cosa que altres van repetir abans.

shugyō

La pràctica sostinguda durant anys, amb tot el que implica.

kata

La forma fixa que es repeteix per aprendre-la.

randori

Pràctica lliure contra diversos atacants.

jiyū-waza

Tècnica lliure: l'atac està fixat, la resposta no.

kiai

El crit que acompanya un moviment decidit.

mushin

«Sense ment.» Actuar sense que el pensament s'hi interposi.

shoshin

«Ment de principiant.» La disposició que convé conservar sempre.

reihō

L'etiqueta del dojo: com s'hi entra, com se saluda, com es tracta el company.

musubi

El nus: allò que uneix dues coses i les deixa unides. D'aquí ve el nom del dojo.

tonaeyo, tomo, soshite haire

«Parla, amic, i entra.» És a l'entrada del nostre tatami. Ve de la porta de Mòria, a El Senyor dels Anells: la contrasenya era dir «amic» en èlfic.

mitsukete kowase

«Busca'l i destrueix-lo.» Seek & Destroy, la cançó de Metallica.

warera no michi

«Aquest és el camí.» De The Mandalorian. Al dojo es diu mig en broma i mig seriosament, que és com es diuen les coses importants.

nama bīru o futatsu kudasai

«Dues canyes, si us plau.» La frase de japonès més útil després d'entrenar, i l'única que tothom memoritza a la primera.

Gojira

Godzilla. El nom surt de juntar gorira (goril·la) i kujira (balena). Viu a la nostra pàgina d'error 404.

kaijū

«Bèstia estranya.» El gènere sencer de monstres gegants.

daikaijū

El kaijū gran, el que dona nom a la pel·lícula.

tokusatsu

«Fotografia especial.» El cinema japonès d'efectes pràctics: vestits de goma, maquetes i ciutats en miniatura.

kigurumi

El vestit de monstre amb actor a dins. La tècnica que va fer possible el gènere.

Tōhō

L'estudi que va produir Gojira el 1954 i gairebé tot el que va venir després.

hōshanetsusen

«Raig tèrmic radioactiu.» L'alè atòmic.

Mosura

Mothra. L'arna gegant, i l'única kaijū clarament benèvola.

Radon

Rodan. El pteranodont.

Kingu Gidora

King Ghidorah. El drac de tres caps.

Urutoraman

Ultraman. El gegant de plata que lluita amb els kaijū cada setmana des del 1966.

hakai

Destrucció. El que li passa a Tòquio, i a aquesta pàgina.

ichi

U.

ni

Dos.

san

Tres.

shi / yon

Quatre. En comptar al dojo se sol dir «shi».

go

Cinc.

roku

Sis.

shichi / nana

Set.

hachi

Vuit.

kyū / ku

Nou. Sona igual que el grau kyū.

jū

Deu.