Aikido
Què és, d'on ve i com es practica aquí.
L'art
L'aikido és un art marcial japonès no competitiu desenvolupat a principis del segle XX per Morihei Ueshiba (1883-1969). Es basa en altres arts marcials tradicionals del Japó, principalment el Daitō-ryū Aiki-jūjutsu, i utilitza moviments flexibles, naturals i altament efectius per evadir, redirigir o neutralitzar els atacs aprofitant la força de l'oponent.
La pràctica de l'aikido és un entrenament físic exigent basat en la repetició d'exercicis, mantenint un bon equilibri entre l'esquerra i la dreta, i alternant entre fer les tècniques i rebre-les. L'aikido no només és bo per a la salut, sinó que també desenvolupa la confiança en un mateix de manera natural per a la vida diària.
Es pot començar a practicar aikido en qualsevol moment, independentment de l'edat o de la condició física; tant homes com dones, des d'adults fins a nens.
Una classe per dins
Una hora, amb la mateixa estructura gairebé sempre. Es comença i s'acaba asseguts, i al mig es repeteix molt.
- Salutació. En seiza, al front del dojo i entre l'instructor i el grup.
- Escalfament. Mobilitat de canells, espatlles i malucs. Els canells s'escalfen molt perquè moltes tècniques hi treballen.
- Ukemi. Caigudes enrere, endavant, rodant. És la meitat de l'aikido i el primer que aprèn qui arriba.
- Tècnica. L'instructor la mostra dues o tres vegades i es practica per parelles, alternant qui la fa i qui la rep, i canviant de company diverses vegades.
- Kokyū hō. Un exercici de respiració asseguts, que tanca la sessió.
- Salutació i neteja. Cinc minuts entre tots.
Les armes
Un art que no competeix estudia armes per una raó concreta: l'aikido neix del treball amb el sabre, i molts moviments de mà buida s'entenen millor quan abans s'han fet amb un bokken a les mans. Les tres són de fusta i mai no es fan servir amb tall.
木刀
bokken
El sabre de fusta. D'ell vénen els talls shōmen i yokomen, que són la base de mig programa.
杖
jō
El bastó, de metre i escaig. Ensenya la distància i el treball amb les dues mans separades.
短刀
tantō
El ganivet. S'usa per a les tècniques de desarmament, sempre a poc a poc i sempre amb el company avisat.
Graus i exàmens
Els graus kyu els examina el dojo. Els graus dan es presenten i queden registrats a la Aikikai Foundation de Tòquio, que els reconeix internacionalment a través de la International Aikido Federation.
No hi ha una data fixa per presentar-s'hi: es proposa quan l'instructor considera que la feina està feta. Cada examen té un programa concret d'atacs i tècniques, i un nombre mínim de dies de pràctica des del grau anterior. Abans de cada convocatòria hi ha classes de preparació obertes a tothom qui s'hagi d'examinar.
Una història breu
Morihei Ueshiba neix a Tanabe el 1883 i estudia diverses escoles tradicionals abans de trobar el Daitō-ryū Aiki-jūjutsu de Sokaku Takeda, que seria la base tècnica del que vindria després. Als anys trenta obre a Tòquio el dojo que acabaria dient-se Aikikai Hombu Dojo, i va desplaçant l'art des de l'eficàcia marcial pura cap a la idea que li dóna nom: unir-se a la força de l'altre en lloc de xocar-hi.
Després de la Segona Guerra Mundial, i amb l'ocupació aixecant la prohibició sobre les arts marcials, els seus alumnes comencen a ensenyar fora del Japó. Arriba a Europa als anys cinquanta i seixanta, i a Espanya als setanta. Avui l'Aikikai Foundation, dirigida pel nét del fundador, coordina el reconeixement de graus arreu del món a través de la International Aikido Federation.