Preguntes freqüents

Sí, però no és la raó per la qual la majoria s'hi queda. L'aikido ensenya a no ser on arriba el cop, a mantenir la distància i a controlar algú sense fer-li mal, i tot això serveix. El que no fa és preparar-te per a una baralla en dos mesos: és un estudi llarg i ho diu d'entrada.

Es practica per parelles i amb contacte, així que cal anar amb compte, i això és exactament el que s'entrena. No hi ha competició ni cops al contacte, la intensitat la posen tots dos i n'hi ha prou de dir que alguna cosa molesta perquè es pari.

El primer que s'aprèn, abans que cap tècnica, és a caure.

No. Es comença on s'és, i l'escalfament i l'ukemi construeixen la mobilitat que cal. Si tens una lesió o una limitació concreta, digues-ho abans de començar i s'adapta.

Escriu-nos i et diem quin grup encaixa. Hi ha adults de totes les edats practicant alhora, que és una de les coses bones que no hi hagi categories per pes ni per edat.

Les dues primeres classes no costen res i la inscripció és gratuïta tot l'any. A partir d'aquí hi ha una quota mensual segons l'activitat: és tota a Quotes.

Roba còmoda que cobreixi els braços i les cames, del tipus xandall i samarreta de màniga llarga. Al tatami s'hi entra descalç. El keikogi ja arribarà quan decideixis quedar-t'hi.

Qualsevol setmana de l'any. No hi ha curs ni temporada: els grups són oberts i s'hi entra quan es pot.

Depèn del dojo i de la línia. A la nostra el hakama va associat al grau, no al temps, i el grau arriba quan la feina està feta. Ningú et donarà una data, i això forma part de la resposta.

No. L'aikido no té competició per decisió del seu fundador, i això canvia força com es practica: el teu company no és un rival, és la persona amb qui estàs aprenent.

Sí. Avisa'ns amb un dia i et diem quan venir. Dit això, mirar aikido diu força menys que provar-lo, i provar-lo tampoc no costa res.

És clar. Escriu-nos abans amb el teu grau i el teu dojo d'origen i et diem quines classes hi ha aquells dies. Està explicat a Visitants.

No, però se sent japonès a cada classe: els noms de les tècniques, les salutacions i els números. S'aprèn sol, per repetició. I si vols avançar-t'hi, hi ha el glossari.

Sí, la llicència federativa inclou l'assegurança esportiva, que és obligatòria. Es tramita des del dojo un cop l'any.

Amb dos ja s'avança. Amb un es manté, i amb tres o quatre es nota molt. No hi ha un mínim obligatori: la quota dóna accés a totes les classes de la teva activitat i hi vas les que puguis.

Gairebé sempre sí, i hi ha gent entrenant amb genolls, espatlles i esquenes de tota mena. Explica'ns-ho abans de la primera classe i l'instructor et dirà què adaptar. El que no fem és decidir per tu: si el teu metge t'ha dit alguna cosa, fes-li cas a ell.

No. La salutació al front del dojo reconeix que allò que es practica aquí ho van construir altres abans; la salutació al company és agrair-li que presti el seu cos perquè aprenguis. No hi ha culte, ni oració, ni es demana creure en res.

A Badalona hi ha vestidors i l'aparcament és gratuït. Els altres dos espais són instal·lacions municipals i universitàries amb les seves pròpies condicions: estan detallades a Accés.

A l'agost l'horari es redueix i els festius el dojo tanca. Tot això és, amb dates, al calendari.

No. Es pot pausar i tornar, i tornar després d'anys també. El grau no caduca i el lloc continua sent-hi.

Al principi no. Hi ha bokken i jō del dojo per fer servir. Quan decideixis comprar-te els teus et diem on i quina mida et convé.

Pregunta abans. Al tatami hi ha menors i hi ha gent que no vol sortir-hi, i això mana per sobre de qualsevol foto.

El mateix tatami acull iaijutsu, judo i karate, cadascun amb el seu instructor i el seu horari. Són a Classes.